Mataró: Debat sobre habitatge social, realitat i alternatives
15/11/2006
Dimarts 14 de novembre, al Centre Cívic de Rocafonda, amb el debat "Habitatge social, realitat i alternatives", organitzat per la CUP, han començat les jornades "Per un Mataró habitable. Alternatives al creixement especulatiu". El portaveu de la CUP, Joan Jubany
ha explicat que el motiu de les jornades és analitzar què està passant
i oferir alternatives viables al creixement desordenat esperonat per
l'afany de lucre de l'Ajuntament, que d'aquesta manera (especulant) pot
cobrir el seu dèficit de finançament.
Fes-t'ho tu mateix/a
Enric Castellà i Jordi Mas van intervenir per explicar l'experiència
del moviment okupa a Mataró. Aquesta alternativa parteix de la idea que
l'habitatge i els espais dedicats a finalitats socials no poden ser una
mercaderia. Van defensar que l'okupació és una bona alternativa per
donar valor d'ús als espais abandonats o buits.Van explicar que
l'alternativa de la "masoveria urbana" (acord per l'ús d'un espai buit
amb el propietari) no va funcionar a Mataró, la qual cosa els va
conduir a l'okupació i al desenvolupament d'experiències d'habitatge i
centre social com La Drogueria, L'Estella i, que actualment, es
concentren en el CSOA La Fibra. Van exposar la sensació d'ofec i de
repressió a la qual els sotmet l'Ajuntament de Mataró, que no només
criminalitza l'okupació sinó que també està penalitzant qualsevol
activitat alternativa que es faci al carrer
L'alternativa del lloguer cooperatiu
Oriol Bota, economista social, va exposar una proposta d'accés
cooperatiu al dret a l'habitatge. Es tracta de constiuir cooperatives
d'habitatge on cada persona associada té dret de lloguer indefinit.
Aquesta proposta, que és inèdita a Catalunya però funciona bé a països
com Dinamarca, trenca la lògica de la plusvàlua associada a la
propietat. Aquesta iniciativa requereix que l'Administració (per ex.:
els Ajuntaments) faciliti sòl, la qual cosa redueix sensiblement el
cost final de la promoció. Després cal que cada soci pagui una entrada
(recuperable en cas de desvincular-se) que podria oscil·lar entre els
15 i els 50 mil euros. Posteriorment, cada soci pagaria un lloguer tou
que revertiria en la cooperativa; és a dir, l'excedent es dedicaria a
millorar la qualitat i les necessitats socials vitals: espais lúdics,
plaques solars, biblioteques, etc.
Segons Bota, el lloguer cooperatiu no exclou a les persones en funció
de la seva renda i promou la cohesió social en el territori, evitant la
formació de guetos. En aquest sentit va criticar les actuals polítiques
habitatge social que impulsen els Ajuntaments, que no tenen mecanismes
d'intervenció públics (cosa que sí passa a França, on l'Administració
sempre té dret de compra en qualsevol transacció) i de control ni dels
habitatges de lloguer públic ni dels de protecció oficial, molts dels
quals es revenen amb diner negre de sota mà i reprodueixen els
mecanismes especulatius .
Hi som a temps?
En el debat es va evidenciar que el mal finançament dels municipal
aboca a l'Ajuntament de Mataró (igual que la resta de consistoris
catalans) a promoure un creixement especulatiu, que densifica la trama
urbana i amenaça les zones agrícola i forestal. Es va posar com a
exemples insostenibles les noves urbanitzacions de Vallveric o Can
Quirze que són inaccessibles a la butxaca de gran part de la ciutadania.
La proposta de lloguer cooperatiu va agradar, però requereix una
predisposició del govern municipal, que sembla difícil que es produeixi
a Mataró. Tot i això, Oriol Bota va emfasitzar que és un model
transformador que genera un alt grau de satisfacció i es va manifestar
convençut que si a la nostra ciutat es desenvolupés s'escamparia com
una taca d'oli, forçant els polítics a canviar de xip.