1. La situació insostenible i de col·lapse en la que es troba la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) en relació a l’arribada d’infants i adolescents no acompanyats en els darrers mesos i setmanes i que ha acabat esclatant com una greu emergència social anunciada des de fa temps. 
2. Que no es disposa de suficients recursos econòmics, humans ni professionals per fer front a la protecció de la infància i a la problemàtica, que s’agreuja dràsticament.
3. Que el sistema privatitzat i precaritzat d’atenció a la infància és part de la problemàtica. Ja des del primer Tripartit i amb el creixement posterior al cas Alba, des de la Generalitat s’ha optat per implementar un sistema de protecció a la infància de concertació privada, la qual cosa significa que hi ha un 80% de places privades. Aquesta realitat es veu agreujada per la concentració del servei en pocs proveïdors. 
4. Que la policia està fent una tasca que no els correspon, ingressant infants i adolescents en centres de menors de forma aleatòria, sense cap tipus de rigor educatiu ni professional, ni sense cap tipus de prova mèdica abans d’ingressar en un centre. 
5. Que no existeix una planificació de les actuacions respecte els joves acabats d’arribar. A dia d’avui la DGAIA només espera que els nois i noies siguin majors d’edat sense pensar en un sistema de recursos i programes adaptats a la seva realitat.
6. Que existeix un poc o nul coneixement del passat social, emocional, familiar, psicològic d’aquests adolescents fet que impossibilita una correcta tasca educativa. Hi ha una greu manca de traductors i d’una escolarització adaptada. Sovint s’han d’esperar mesos per a que s’integrin o puguin accedir a una escolarització o recurs formatiu. 
7. La problemàtica no només afecta als MENAs, hi ha com a mínim dues situacions que hauríem de tenir en compte:

• Joves sense llar que arriben amb poc més de 18 anys (i no són tutelats). Aquests són invisibles però en canvi viuen als carrers del país. La seva situació de desempara deriva del fet que al país no hi ha cap estratègia ferma per lluitar contra la lamentable realitat creixent del sensellarisme. 
• Ex-MENAs. Els joves que surten dels centres poden tenir diferents situacions però n’hi ha tres de preocupants:

b.i. Els que no han estat més de tres mesos tutelats (surten sense permís de residència). 
b.ii. Els que han estat més de tres mesos tutelats però la DGAIA no ha fet correctament els tràmits i surten sense papers. 
b.iii. La resta, que surten amb permís de residència però sense permís de treball, això fa que perdin els permís de residència com a mínim un any després.

És evident que els governs i les elits mundials i concretament les Europees no estan tractant les crisis que porten a milers de persones a abandonar les seves terres amb l’atenció que els mereix. L'Estat Espanyol actua com a Frontera Sud de l'Europa fortalesa aplicant amb mà de ferro les polítiques migratòries que assassinen sistemàticament persones a la frontera sud, no oblidarem les 15 persones mortes a la platja del Tarajal ni les sistemàtiques pasteres que tracten d'arribar a Europa malgrat Frontex i la Guàrdia civil ho intentin impedir amb totes les seves eines. Les polítiques de protecció a la infància a la frontera sud són ineficients o inexistents. 

Per aquest motiu, denunciem també la manca de previsió dels diferents organismes catalans, espanyols i europeus amb una Unió Europea que promociona el tràfic d’éssers humans i la mort de milers de persones, moltes d’elles menors d’edat, a les nostres costes. 

Per tot això la CUP-CC treballarem  des de tots els fronts per exigir:

1. Establir una estratègia catalana contra el sensellarisme. Que els serveis socials assumeixin la seva responsabilitat, emanada de la llei de serveis socials, i atenguin a les persones sense llar. Especialment amb programes d’acompanyament a MENAs i ex-MENAs en situació de sensellarisme. 
2. La derogació de la Llei d’Estrangeria que, entre d’altres vulneracions de drets, permet que les persones que han estat tutelades no tinguin permís de residència i treball al sortir de la DGAIA.
3. Que la Generalitat acompanyi i adapti els recursos a les necessitats d’aquests joves per a fomentar la seva contractació a través de polítiques actives del SOC (programes de formació i treball, programes de garantia juvenil,...).
4. Que la Generalitat reverteixi la política de privatització de l’atenció a la infància que està permetent que grans lobbies corporatius es lucrin amb un servei fonamental. Exigim un sistema públic de protecció a la infància. 
5. Que es dissenyin nous programes d’acompanyament i suport als extutelats, ja que els actuals són insuficients i mal orientats. 
6. Procurar un augment immediat dels recursos habitacionals de baixa exigència adaptats a les necessitats vitals del MENAs i ex-MENAs 
7. Planificar un acompanyament psicològic tenint en compte les necessitats dels joves que han passat per un procés migratori, en la majoria de casos, traumàtic. 
8. A tots els ajuntaments del país, que s’acompleixin els compromisos adquirits en l’acolliment de persones refugiades. 

Països Catalans, 24 de setembre de 2018