Gràcies a l’esforç i reivindicació d’alguns veïns no s’ha sacrificat un
arbre centenari que hi ha al centre urbà de Dosrius, prop de l’estanc.
Creiem que es tracta d’un vell bedoll, i és un exemplar força
exuberant. El fet és, però, que s’està construint en el mateix
emplaçament on
hi ha l’arbre, i que l’arquitecte ha hagut de fer filigranes perquè dos
elements tan incompatibles ocupin el mateix espai.Suposem, perquè no ho sabem, que l’Ajuntament (PSC) ha intercedit
davant l’empresa promotora per tal de cercar una solució que acontenti
totes les parts implicades: els sentiments ecologistes d’alguns veïns i
l’ànim de lucre de l’empresa promotora de l’edifici.




El resultat final en la recerca d’aquest equilibri podrà semblar
magnífic per a algunes persones, però al nostre parer es tracta d’una
solució esperpèntica, perquè l’arbre ha quedat completament encastat
entre tres parets i un carrer estretíssim, on gairebé no li arriba ni
llum. No som botànics, però no cal ser-ho per tal d’adonar-se que un
arbre tan gran com aquest ha de necessitar forçosament un espai vital
molt més ample.




Es veu prou clar que l’empresa constructora no ha volgut renunciar
al seu dret de construir en aquest emplaçament, i que l’Ajuntament no
té capacitat econòmica per a indemnitzar-la i convertir l’espai vital
del vell arbre en una plaça pública o zona verda. Nosaltres Critiquem
la construcció d’aquest edifici i el grup municipal que governava a
l’Ajuntament quan es van atorgar els drets per a construir-hi. Augurem
una relació difícil i plena de conflictes entre l’arbre i les persones
que habitin els pisos, i som del parer que la luxúria econòmica i
l’afany de lucre continuen essent incompatibles amb la defensa de la
terra, la conservació de la naturalesa i la preservació del medi
ambient. Estem a favor del progrés intel·ligent i sostenible,
respectuós amb el medi ambient, amb les persones i la naturalesa, i
estem en contra de les solucions ortopèdiques com la del vell arbre de
Dosrius.




Aquest arbre es va declarar culpable d’un delicte molt greu, i es
va condemnar a mort. Després de moltes gestions administratives per
part de ciutadans i polítics, els jutges l’han indultat de la pena
capital, però per tal que es redimeixi del seu crim romandrà empresonat
a cadena perpètua sense reducció, i a agonitzar durant la resta de vida
que li quedi. El crim execrable que ha comès aquest arbre és el de ser
pobre, i no haver pogut pagar la indemnització a l'empresa constructora
per tal de proclamar zona verda el seu espai vital.




L’exposició d’aquest arbre empresonat a la vila de Dosrius ha de
ser per a nosaltres un símbol popular, un paradigma dels errors que es
cometen en una societat capitalista on la vida s’oprimeix per a
satisfer el desig de poder econòmic d’una minoria.





Llarga vida al vell arbre!








Setembre 2005